Aportació final al debat de la PAC 1

Hola a tots,

Per motius personals i una mica de sobrecàrrega de feina no he pogut fer aquesta aportació fins ara, de manera que vull començar-la demanant disculpes a l’aula pel retard Realment, aquest tipus d’activitats són molt més enriquidores si s’hi pot participar activament i interaccionar amb els companys i companyes. Llegint ara les vostres intervencions al debat, val a dir que algunes d’elles m’han fet reflexionar molt sobre la pràctica professional del psicopedagog i complementen molt bé el que dia a diva vaig veient i vivint a l’institut.

Les qüestions que plantejava al final de la meva PAC 1 estaven molt relacionades amb la vida de l’institut i el tipus d’intervenció que jo he vist al llarg de les pràctiques. Si bé alguns de vosaltres, esteu treballant força amb casos concrets, a nivell de subjecte; en el meu cas, estic intervenint en grups de “reforç” de l’institut, que són portats pels professionals del departament d’orientació de l’institut. En relació a les meves observacions dels primers dies a l’institut, vaig plantejar dos qüestions que a mi em semblaven rellevants:

En primer lloc, em volia plantejar si l’horari que feia el centre era l’adequat per als nois i noies que feien ús del servei. Hi ha un volum alt d’alumnes al centre, amb adaptacions curriculars, que inclouen la reducció de l’horari lectiu. Això em va fer pensar en aplicacions d’altres mesures d’atenció a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge i com, en algunes ocasions, aquestes mesures podien beneficiar a tot el grup. Per exemple: anticipar el que es farà en una sessió, pot ajudar als alumnes amb problemes de conducta a portar-la bé, però també a la resta del grup a gestionar el temps de treball, la fatiga... Durant aquests dies he pogut veure sessions de divendres a última hora, i creieu-me, en aquell moment, gairebé el 100% dels alumnes de l’aula haurien estat susceptibles d’una recomanació de reducció de la jornada per part meva.

En segon lloc, em plantejava si la formació del professorat de secundària era l’adequada per fer front a determinats tipus d’alumnats o projectes educatius innovadors a nivell pedagògic, i si, en cas de ser possible, era legítim que la selecció de personal en els centres públics es fes en relació a aquests criteris. Durant aquests dies, he pogut assistir a classes amb diferents professionals en grups adaptats i n’extrec dues conclusions principalment: la majoria d’ells no tenen els recursos suficients a nivell didàctic i metodològic per fer front al perfil d’alumnat del centre on faig les pràctiques.

Al llarg del debat, aquestes qüestions no han estat discutides de forma específica, no obstant, si que s’ha fet referència al paper del psicopedagog en relació als altres professionals, la intervenció indirecta o els processos de col·laboració. Com ja he comentat en una de les meves (escasses) intervencions, penso que és imprescindible la col·laboració amb tots els professionals que intervenen en un grup, o amb un alumne, per tal de construir estratègies solucions entre tots per tal de permetre el progrés del grup o l’alumne. En aquest sentit, sóc del parer, que al llarg del debat s’ha donat molt pes a la intervenció psicopedagògica en relació a les dificultats d’aprenentatge, però la meva experiència al llarg de les pràctiques, em diu que és tan important aquest aspecte com el seguiment i l’actualització metodològica i didàctica, així com l’assessorament en aquests aspectes per part dels professionals de la psicopedagogia a la resta de personal que intervé amb els alumnes. Aquesta tasca no resulta fàcil: els psicopedagogs, no sempre tindran formació en aquests aspectes, però penso que és responsabilitat de qualsevol professional estar al dia i actualitzar-se al llarg de la vida, tenint en compte el lloc de treball que ocupa i el perfil professional que li és requerit.

Lligat amb això, i ja per acabar, un altre tema de debat que em sembla interessantíssim i que volia destacar és la mancança de formació en educació no formal que hem tingut al llarg dels estudis de psicopedagogia. En cap de les assignatures troncals o obligatòries hem trobat exemples de casos aplicats a aquest sector i això, com comentaven algunes companyes, ens fa menys competents que altres professionals per ocupar determinats llocs de treball, que en començar els estudis ens van dir que també eren de psicopedagogs. Tot i això, volia reiterar la idea que un cop acabats els estudis, la vida professional comença, i aquesta no sempre s’adaptarà a allò que hem estudiat i com, ja he dit abans, ens haurem d’actualitzar, seguir formant i sobretot aprendre de l’experiència. De fet, aquí molts som mestres, i no sé vosaltres però jo el primer dia que vaig trepitjar una aula sola, el que sabia de la universitat... no sé si m’explico!

Salut!