Primària vs secundària: Quantes contradiccions!

Aviat farà set anys que vaig començar a treballar com a mestra de primària, amb especialitat de música. Potser ha estat sort, però a gairebé tots els centres on he anat a parar he tingut la sort de poder participar en reflexions pedagògiques molt interessants sobre la pràctica educativa: des de l'ús o no de llibres de text a l'aula, desplegament de competències bàsiques i plans d'avaluació, seminaris de matèmàtiques, LIC... Tot això, barrejat amb el boom de la innovació que ara més que mai "apreta" a les escoles perquè es renovin i millorin metodologies, resultats... Així, la primària com jo la podia entendre o com havia estat tardicionalment, penso que està evolucionant: més activitats manipulatives, treball cooperatiu, activitats competencials... El treball més sistemàtic: subjecte i predicat, "me n'emporto una" (a on, per cert?), cada cop queda més relegat a petites franges o cap en alguns casos.

Quina sorpresa la meva, quan arribo a un centre de secundària que tècnicament era innovador i a les classes de primer cicle d'ESO de grups amb adaptació curricular treballen totes amb dossier i conceptes molt teòrics: poca expressió escrita, oral o activitats per millorar la comprensió lectora, poc raonament matemàtic i cap activitat manipulativa. Sovint amb fotocòpies de llibres de text de primària (cicle mitja o superior). Crec que veritat que aquesta manera no resol en cap cas les dificultats d'aquests nois i noies i sovint les agreuja: als grups trobem alts nivells de conductes disruptives, nois i noies amb baixa autoestima i poques expectatives a nivell acadèmic, per tant, la motivació per resoldre allò que se'ls demana, sovint és baixa.

Penso que tot plegat, contrasta amb el format d'activitat de català dels grups Kappa i Pi de 4t d'ESO: la professora, en aquest cas, ha trobat un fil conductor significatiu per al desenvolupament de les sessions de llengua. Ja n'he parlat altres dies, però realment ho trobo molt encertat: la recerca de feina, elaboració de currículum, simulació d'entrevistes... Són coses que els nois i noies veuen a prop i que generen motivació.

Crec que és una llàstima que la qualitat en aquest sentit de les classes depengui del professional que hi ha al davant. Una línia de centre que defineixi la manera de treballar seria imprescindible des del meu punt de vista.