Educación matemàtica y buenas prácticas

Una altra lectura que he pogut gaudir aquests dies per poder inspirar la producció de materials manipulatius per a l’aprenentatge de les matemàtiques és el llibre coordinat per Núria Planas i Àngel Alsina educación matemàtica y buenas prácticas. En ell s’hi recullen diferents propostes desenvolupades en tots els nivells educatius d’ensenyament de la matemàtica.

En el capítol dedicat a l’educació secundària, posen molt d’èmfasi en el fet de desenvolupar el pensament crític. Seria fàcil pensar que aquesta és una competència potser més pròpia d’altres àrees: llengua, ètica, filosofia, ciències socials... Però en matemàtiques? Què hi pinta exactament?

Núria Planas ho deixa molt clar. Si bé per aprendre matemàtiques és important retenir certa informació (vocabulari, informació numèrica, tipus les taules de multiplicar…), perquè aquest aprenentatge esdevingui significatiu és imprescindible desenvolupar la capacitat de fer-se preguntes, de comprendre les dimensions dels problemes i resoldre’ls. Per tant, el que fa progressar en el seu aprenentatge no és la informació acumulada, sinó l’ús que se’n fa.

L’autora descriu tres grups d’habilitats que intervenen en aquest tipus de pensament: les bàsiques, aquelles que s’aprenen en les primeres etapes de l’educació (comparar, classificar, inferir…); les estratègies de pensament, que requereixen combinar les anteriors per resoldre problemes i situacions i les habilitats metacognitives, que permeten descriure els processos interns per arribar la resolució d’un problema. En l’educació secundària, seran importants, sobretot les segones, si hi ha hagut un bon treball i desenvolupament de les bàsiques en l’etapa anterior.

El desenvolupament d’aquestes habilitats, segons Planas, ens servirà en matemàtiques per:

·         Presa de decisions, alternatives de resolució, verbalització d’arguments i contra arguments.
·         Analitzar i qüestionar els plantejaments del professorat que explica.
·         Organitzar i gestionar gran quantitat d’informació
·         Reaccionar davant de resultats inesperats.

Les actituds necessàries per a aquest pensament són:

• ·     Mantenir atenció en el tema del problema, però introduïnt connexions amb altres àrees.
• ·         Modificar els arguments inicials en cas d’existir arguments que el contradiuen.
• ·         Considerar el problema com un tot, acotant-ne fases amb capacitat de tornar a la globalitat quan sigui necessari
• ·         Examinar diferents possibilitats d’acció abans de desenvolupar-ne una i manifestar la postura que s’adopta.
• ·         Precisió en l’obtenció i el processament de dades.

En realitat, aquests plantejaments que enuncia Planas, són del tot necessaris per a un plantejament competencial de l’ensenyament de les matemàtiques, tal i com es planteja en el currículum vigent que comentàvem en un post anterior.

Per al seu desenvolupament, els autors que plantegen les propostes que presenta el llibre plantegen l’experiència matemàtica com un espai de participació, pensament crític, on hi cap l’error, on es construeix  a partir de preguntes; es planifiquen estratègies de diversitat i es treballa de manera recurrent amb materials manipulables. Tots ells, elements que garanteixen la competencialitat del procés i el creixement de l’alumnat.

Bibliografia

Burgués, C. i. (2017). Competències bàsiques de l'àmbit matemàtic. Identificació i desplegament a l'educació secundària obligatòria. Barcelona: Servei de comunicació i publicacions. Generalitat de Catalunya.

DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria..

Planas, N. i. (2009). Educación matemática y buenas prácticas. Barcelona: Editorial Graó.