Pla de treball

Bloc 1: Definició del projecte i fonamentació teórica

1.     Títol

“Elaboració de materials per al desenvolupament de la competència matemàtica a l'INS Mont  Perdut”

2.     Descripció del tema del projecte

La intervenció que es planteja de cara a la realització del pràcticum 2, ha estat pactada amb dos dels membres del departament d'orientació de l'INS Mont Perdut de Terrassa, en base a una necessitat plantejada per ells. En vista del meu perfil, amb formació i experiència en educació primària i més tarannà pedagògic que psicopedagògic, es va valorar que podria ser una bona aportació dins l'equip que fes un assessorament en termes de metodologies manipulatives per a l'aprenentatge de les matemàtiques.

Tal com vaig explicar en les activitats corresponents al diari de pràctiques, del pràcticum 1, ens trobem davant d’un centre de màxima complexitat, situat a Terrassa. La diversitat de l’alumnat és elevada, tan a nivell sociocultural, com acadèmic i de continguts. És en aquest aspecte en el qual centraré la meva intervenció psicopedagògica.

Havent treballat amb diferents membres del departament d’orientació, una de les coses que destacava en els meus treballs sobre les pràctiques, és l’estil instructiu en les matèries  instrumentals que apliquen aquests professionals: d’estil més aviat tradicional, de transmissió de sabers, buscant més l’acumulació de coneixements que no pas l’assoliment de certs graus de competència.

Des del departament d’orientació del centre, es fan les classes als grups amb adaptacions curriculars Pi i kappa. Les assignatures que aquests grups desenvolupen fora del grup ordinari són les matèries més instrumentals: llengües i matemàtiques.

En el cas de la llengua, també intervenen professionals d’altres departaments, sobretot a tercer i quart d’ESO, però en el cas de matemàtiques totes les classes d’ESO les desenvolupen professionals del departament. Molts d’ells formats en psicologia, sembla que els falten per una banda, estratègies didàctiques per portar a terme intervencions més competencials i aplicables a la vida diària i per l’altra; coneixements sobre activitats de tipus més manipulatiu, per tal de fer front als diferents estils d’aprenentatge que es troben dins l’aula i nivells de competència matemàtica.

Així doncs, la proposta d’intervenció que es desenvolupa es centrarà en resoldre aquesta necessitat que acabo de descriure: millorar les estratègies didàctiques en l’àmbit matemàtic del professorat del departament d’orientació que intervé en els grups pi i kappa de l’ESO.

Els objectius que es plantegen són:

·         Investigar les diferents metodologies que es poden aplicar dins l’àmbit matemàtic en l’educació secundària.

·         Fer un anàlisi del currículum vigent en relació a les adaptacions curriculars que es porten a terme en aquests grups.

·         Assessorar l’equip del departament d’orientació del centre per tal d’ampliar el ventall de propostes metodològiques.

Les accions que es contemplen en conseqüència passen per:

·         Fer una observació a l’aula de tots els cursos en l’àmbit matemàtic (per motius horaris, no ha estat possible fer-ho dins el pràcticum 1)

·         Analitzar les seves programacions (ja adaptades) i fer una valoració dels continguts en relació al currículum vigent i les propostes que fa el departament d’ensenyament.

·         Elaborar propostes d’activitats de caire manipulatiu multinivell dins l’àmbit matemàtic, basats en diferents metodologies (noves i no tan noves)

·         Elaborar, si si s’escau, materials didàctics per aplicar a l’aula.

·         Fer sessions de formació amb els professionals per tal d’explicar com fer ús d’aquests materials i elaborar uns vídeos explicatius per tal que quedin al centre com a recurs.

·         Fer seguiment de la posada en pràctica dels materials i elaborar una nova descripció de necessitats.

Es preveu desenvolupar aquest projecte d’intervenció al llarg del tercer trimestre del curs 2017-18.

3.     Supòsits teòrics del projecte

Els canvis en els models d’accés al coneixement vinculats a la societat de la informació han fet que els models instructius basats únicament en la transmissió de coneixement perdin sentit en la societat del segle XXI. A més a més, des de fa anys que a Catalunya es treballa per fer un gir en el model d’ensenyament cap a l’aprenentatge competencial.

En el currículum vigent per a l’educació obligatòria es defineixen actualment 8 competències bàsiques que els alumnes han d’assolir en acabar-la. S’entén per competència bàsica la capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria.

Una de les fonamentals per aplicar a la vida diària és la matemàtica: sense ella, esdevé difícil saber si una oferta 2x1 del supermercat ens surt més a compte que comprar la marca blanca, identificar si la tarifa de la llum que tenim és la que ens interessa, si l’interès que ens demanen pel crèdit del cotxe és adequat... Desenvolupar un bon domini dels nombres, les seves relacions, la proporció, identificar distàncies, mesures..., és essencial per a la vida diària i per tant, són aspectes que haurien de quedar coberts en l’educació obligatòria, tan pels alumnes que han de ser astrofísics, com aquells que aniran a la FP o a treballar en un supermercat.

És per aquest motiu que esdevé necessària una reflexió a l’entorn de la manera d’ensenyar les matemàtiques, que les faci aplicables a la vida real a la vegada que motivadores i significatives per a l’alumnat. Aquesta necessitat s’accentua en el nostre cas, en que treballem amb alumnat amb dificultats d’aprenentatge i adaptacions curriculars, molts dels quals no cursaran estudis post-obligatoris i entraran directament al mercat de treball.

El projecte que es presenta, perseguint aquesta finalitat cerca fer un procés d’assessorament psicopedagògic a l’equip de professors del departament d’orientació del centre a través de l’elaboració de materials i propostes didàctiques per a aquesta àrea. Per tant, ens trobem davant d'un enfocament d'assessorament a equips docents, que modestament vol ser de caire constructivista, basat en les necessitats dels receptors i en diàleg constant per a la seva construcció.

Si agafem la definició que plantegen Monereo i Solé (1996), un enfocament educacional-constructiu dels procesos d’assessorament psicopedagògic suposa adaptar-se a quatre premisses bàsiques del constructivisme en general:

·         Entendre el procés de desenvolupament humà com un procés de culturalització.

·         Assumir que qualsevol procés d’aprenentatge es desenvolupa en interacció amb els diferents agents en un context que sempre és social.

·         En el cas del professorat, es tracta d’agents educatius que vetllen per l’assoliment d’un major grau d’autonomia i abstracció en els aprenentatges, ja que hi treballen amb consciència i intencionalitat, tenint en compte els coneixements previs i buscant el desenvolupament dels alumnes dins la seva zona de desenvolupament proper (Vigotski, 1979).

·         Les dificultats d’aprenentatge o retards en el desenvolupament es consideren conseqüències d’una baixa qualitat de la interacció social que facilita l’aprenentatge.

En conseqüència, els processos d’assessorament amb aquesta perspectiva:

·         Es plantegen amb caràcter preventiu i optimitzador dels recursos

·         Impliquen la participació directa i activa de l’assessor en la confecció, seguiment i avaluació dels documents de centre (PEC, PCC, programacions…)

·         Cerquen millorar la competència docent, en general.

·         Es mouen dins del que seria l’equivalent a la ZDP, en la institució escolar, el que Solé (1994) descriu com zona de desenvolupament institucional.

Respecte l’aplicació en concret sobre l’ensenyament de les matemàtiques, caldrà tenir en compte el que apunten Onrubia, Lago i Pitarque en el manual de l’assignatura:

“el treball d’assessorament psicopedagògic a projectes i programes d’innovació en l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques s’ha de concebre i estructurar com un procés d’anàlisi i reflexió conjunta entre assessor i professor o professors sobre la pràctica que aquest o aquests desenvolupen; un procés que ha de permetre a tots dos de comprendre millor les dificultats que experimenten els alumnes en el seu intent d’apropiar-se dels continguts matemàtics, i que ha de desembocar en el disseny i realització de canvis concrets en aquesta pràctica orientats a aconseguir que els alumnes assoleixin en una mesura més gran les finalitats de desenvolupament i socialització a les quals ha de servir l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques.” (Onrubia & Lago, 2004)

En aquest sentit, tal com descriuen els mateixos autors, tenint en compte les característiques del coneixement matemàtic, la demanda de l’equip i el context en què ens trobem caldrà desenvolupar les propostes de materials que esmentàvem a l’apartat anterior.

4.     Les raons de la meva tria: interès i prospectiva

Personalment, vaig escollir el centre on faig les pràctiques pel seu projecte educatiu i les metodologies que aplicaven a l’educació secundària. Però el centre ha viscut un canvi en la direcció enguany que ha comportat que algunes de les pràctiques que a mi m’interessaven no s’estiguin portant a terme. A més a més, durant les meves observacions del pràcticum I, vaig viure moments de frustració professional. En una de les meves intervencions al blog, escrivia:

“Potser ha estat sort, però a gairebé tots els centres on he anat a parar he tingut la sort de poder participar en reflexions pedagògiques molt interessants sobre la pràctica educativa: des de l'ús o no de llibres de text a l'aula, desplegament de competències bàsiques i plans d'avaluació, seminaris de matemàtiques, LIC... Tot això, barrejat amb el boom de la innovació que ara més que mai "apreta" a les escoles perquè es renovin i millorin metodologies, resultats... Així, la primària com jo la podia entendre o com havia estat tardicionalment, penso que està evolucionant: més activitats manipulatives, treball cooperatiu, activitats competencials... El treball més sistemàtic: subjecte i predicat, "me n'emporto una" (a on, per cert?), cada cop queda més relegat a petites franges o cap en alguns casos.

Quina sorpresa la meva, quan arribo a un centre de secundària que tècnicament era innovador i a les classes de primer cicle d'ESO de grups amb adaptació curricular treballen totes amb dossier i conceptes molt teòrics: poca expressió escrita, oral o activitats per millorar la comprensió lectora, poc raonament matemàtic i cap activitat manipulativa. Sovint amb fotocòpies de llibres de text de primària (cicle mitja o superior). Crec que veritat que aquesta manera no resol en cap cas les dificultats d'aquests nois i noies i sovint les agreuja: als grups trobem alts nivells de conductes disruptives, nois i noies amb baixa autoestima i poques expectatives a nivell acadèmic, per tant, la motivació per resoldre allò que se'ls demana, sovint és baixa.” (Alier Palomo, 2018)

Al llarg del primer trimestre, i malgrat els horaris que feia al centre i en base al contingut de converses que vaig poder tenir amb diferents membres del departament d’orientació vaig poder observar i compartir amb ells les meves opinions i sensacions sobre el que estava veient i vivint. Van ser ells, els que em van proposar aquesta projecte pel meu perfil i el que havien recollit de les converses amb mi. Aquest projecte em permet dues coses: d’una banda, fer una proposta alternativa sòlida a un dels aspectes que més em va atabalar en el meu primer contacte amb l’educació secundària: les metodologies que es feien servir a l’aula i el canvi que això suposava sobretot pels nois i noies que venen des de primària. Tenint en compte, el meu bagatge com a mestra. Per altra banda, explorar i investigar sobre aspectes didàctics i metodologies alternatives que és quelcom que em motiva, trobo útil i aplicable a la meva vida professional més enllà de la psicopedagogia.

Per altra banda, el meu perfil de mestra de primària, em dóna accés i contacte a més tipus de materials manipulatius pel sol fet d’estar en actiu (des de llibres de texts, fins a regletes), amb que sovint els professionals del departament d’orientació, amb perfils de psicòleg en molts casos no hi estan familiaritzats, o no hi tenen accés.

5.     Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi

Així doncs, segons el que explicava en els apartats anteriors, els subjectes de la meva intervenció són els membres del departament d’orientació del centre que imparteixen matemàtiques als grups Pi i Kappa. La meva funció és elaborar materials i propostes didàctiques per a la millora de la pràctica pedagògica de les mates en aquests grups. Es podria considerar una tasca d’assessorament.

Per tant, el nivell en el que treballaré serà primer a nivell individual, fent una investigació sobre el tema i els materials; i a posteriori amb l’equip. Els materials que elaboraré es preveu posar-los en funcionament de cara al curs 2018-19.

Per tant, per desenvolupar el meu projecte, treballaré des de dues dimensions: la investigació en matemàtica, currículum de secundària i programacions d’aula del centre i per altra banda, l’elaboració de materials i l’explicació a l’equip del seu funcionament per a l’aplicació a l’aula.

6.     Bibliografia

Alier Palomo, A. (28 de març de 2018). Pràcticum 1. Estudis de psicopedagogia. Obtenido de https://practiquesdelalba.blogspot.com.es/

Burgués, C. i. (2017). Competències bàsiques de l'àmbit matemàtic. Identificació i desplegament a l'educació secundària obligatòria. Barcelona: Servei de comunicació i publicacions. Generalitat de Catalunya.

DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria., 187 (25 de agost de 2015).

Generalitat de Catalunya. Departament D'Ensenyament. (2017). Currículum Educació Primària.

Monereo, C. i. (1996). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

Onrubia, J., & Lago, R. i. (2004). Capítol 11. Projectes i programes d'innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge de les metemàtiques. En T. Mauri Majós, C. Monereo Font, & A. Badia Garganté, La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum 1 (págs. 206-221). Barcelona: UOC.

Bloc 2: Proposta metodològica

Fase 1: Investigació sobre didàctica de les matemàtiques a l’educació secundària

Dates: març-abril 2018                                                                             Hores: 40h

Activitats i continguts

1.    Anàlisi de documentació escrita del centre i normativa vigent

a.    Programacions d’aula Pi i Kappa, de 1r a 4t d’ESO

b.    Acords del departament i mínims de matemàtiques (continguts clau)

c.    Currículum d’educació secundària i documents d’orientació.

2.    Investigació sobre propostes didàctiques de caràcter manipulatiu i/o significatiu.

a.    Propostes de llibres de text

b.    Biblioteca Rosa Sensat: quaderns de Ma Antònia Canals

3.    Pre-proposta de materials al departament d’orientació.

Instruments i/o tècniques

En aquesta fase, es treballarà fonamentalment amb l’anàlisi de documents per tal d’establir objectius clars per a cada material i curs.

Indicadors d’avaluació

1.    Lectura dels documents proposats

2.    Establiment de propostes per a cada curs de l’ESO

3.    Aplicacions de metodologies manipulatives tradicionalment de primària als continguts, més complexos i abstractes de la secundària

4.    Trobar exemples d’activitats que estableixin connexions reals amb la vida real.

Fase 2: Elaboració de materials

Dates: maig-juny 2018                                                                             Hores: 20h

Activitats i continguts

1.    Disseny d’activitats manipulatives i propostes per a cada curs de l’ESO.

Instruments i/o tècniques

Disseny curricular, metodologies manipulatives.

Indicadors d’avaluació

1.    Elaboració d’almenys una proposta manipulativa per dimensió que estableix el currículum

2.    Assignació de dimensions, competències i continguts a les activitats per facilitar-ne l’avaluació.

3.    Elaboració d’una o dues propostes d’activitats competencials que estableixin connexions amb la vida real per a cada curs.

Fase 3: Posada en comú amb l’equip

Data: juny 2018                                                                                          Hores: 15h

Activitats i continguts

1.    Elaboració de vídeos tutorials per a l’ús dels materials manipulatius o recerca a internet de vídeos ja existents.

2.    Reunió de valoració i posada en comú amb l’equip.

Instruments i/o tècniques

Vídeo tutorials i reunió d’equip amb guió

Indicadors d’avaluació

1.    Elaboració de 3 o 4 videos tutorials

2.    Explicació a la reunió dels materials elaborats i valoració per part dels professionals de la seva utilitat i aplicabilitat.