La formació del professorat de secundària

Lligat amb l'article que comentava ahir sobre el fracàs escolar, crec que és interessant fer una petita reflexió sobre la formació dels professionals que atenen els alumnes de secundària.

Els professors de secundària tenen una formació extensa i  específica en un àmbit de coneixement concret (biologia, matemàtiques...). Per tant, tenen unes habilitats concretes, centrades en un sola disciplina que es complementen des de fa poc temps amb el màster de formació del professorat de secundària. Actualment aquest màster dura un any i contempla formació en didàctica, organització escolar, metodologies... Tot i això, segueix sent una formació centrada en les disciplines en què es divideix la secundària obligatòria (ciències, matemàtiques, llengua...), el que deixa molt poc espai a la interacció amb altres disciplines, que a la vegada és el que passa a la societat real; on la solució d'un problema pot arribar a combinar estratègies provinents de diferents àmbits.

Els objectius de l'educació secundària, tal com estan recollits al currículum vigent, són els següents:

Objectius generals de l’etapa L’educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar les habilitats i les competències que permetin als nois i a les noies: a. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica. b. Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat. c. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones. d. Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament. e. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. f. Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural. g. Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana i progressar en el sentiment de pertinença al país. h. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, si escau, en aranès i consolidar hàbits de lectura i  comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.  i. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres. j. Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les  tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític. k. Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions. l. Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral. m.Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació. n. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir-ne a la conservació i millora. o. Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.  Extret de: Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Currículum educació secundària obligatòria.  (p. 17)

Si mirem aquests objectius, que són els que universalment han d'haver assolit tots els nois i noies en finalitzar l'etapa, podem fer-ne dues interpretacions possibles: 

• La primera, deixa un objectiu aproximadament per àrea de coneixement. Per exemple, la "h", és clarament dels departaments de llengua catalana i castellana, la "i" de llengües estrangeres...
• La segona, és comprendre que tots els objectius són responsabilitat de tot el personal docent, perquè al cap i a la fi, és el que es demana a nivell global per superar l'etapa.

En el cas de la primera interpretació, que és la que s'aplica a molts centres, es genera un problema, des del meu punt de vista greu. Hi ha objectius que queden completament despenjats, per no estar vinculats a cap àrea de coneixement concreta (de la "a" a la "e" pràcticament), i que en consequència estan en risc de ser els grans oblidats. La segona, per contra, genera un problema d'avaluació, si tots ho hem de tenir present, per avaluar ens hem de posar d'acord; i això ja sabem que és una cosa que als docents ens atabala una mica. Per poder-ho fer bé, caldrien espais de valoració d'alumnes a nivell globalitzat i de pacte de metes entre docents per afavorir el seu èxit. Aquesta realitat és difícil de veure als centres de primària, on sempre ens manquen les hores per fer-ho. No em vull ni imaginar la dificultat, de posar el volum de professorat que suposa la secundària obligatòria en una mateixa reunió i que aquesta sigui productiva.

Tot i això, m'agrada pensar que tot i que les coses siguin difícils, el camí per intentar-les genera, si més no, un canvi poderós. I en tot cas, encara està per excriure's el llibre, l'article o el que sigui, que expliqui la impossibilitat del que proposo. Penso, que el primer pas, seria començar a entendre que la responsabilitat del professorat, per molt especialitzat que estigui, és la formació de l'alumnat en tots els àmbits possibles, vetllant perquè sigui el més completa possible i assoleixi tots aquests objectius. Els alumnes són persones que creixen a nivell global i no pot ser que ens preocupem del seu progrés només en una parcel·la de coneixement, que pot no estar sent significativa per a ell.

Així doncs, penso que un dels reptes en la organització de la secundària obligatòria és la reestructuració de la formació de professorat per tal de buscar aquesta globalitat en l'aprenentatge dels alumnes. Un canvi que és requerit tant a nivell de formació inicial (el màster), com a nivell de formació permanent. De fet, tal com exposa Tarabini en el seu informe, això podria ser una de les portes cap a la millora de les xifres de l'abandonament escolar.

Bibliografia:

https://www.ara.cat/societat/segregacio-dels-lactitud-professors-secundaria_0_1910209079.html 

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0023/fe124c3b-2632-44ff-ac26-dfe3f8c14b45/curriculum_eso.pdf 

https://www.youtube.com/watch?v=i5IusDlEgFc