Tancament del blog
Tal com explicava en el pràcticum 1, el món de la secundària sempre havia estat una inquietud per a mi. Haver treballat, fa uns anys, amb els pioners del cau em feia coneixedora de com d’apassionant pot ser l’adolescència com etapa de la vida des del punt de vista educatiu. No obstant, la meva visió somniadora d’aquesta etapa educativa s’ha vist una mica trencada quan he tingut l’oportunitat de trepitjar i palpar la realitat. Una vegada més m’he vist envoltada de professionals que treballen moltíssim, amb nois i noies que tenen contextos molt complicats: a més de dificultats d’aprenentatge, la majoria tenen situacions familiars, econòmiques i culturals molt precàries. El desbordament i la sobrecàrrega de feina és un constant: informes, avaluacions, reunions amb ajuntament, EAP i altres organismes, tutories… Professors que obren el correu i en dues hores tenen 20 missatges nous del centre. La realitat, és que treballar amb alumnes amb aquestes situacions, en una etapa de canvi com és...